Font Advocats | El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicta sentència sobre les qüestions preliminars plantejades pel Jutjat número 3 de Barcelona en el contenciós del Taxi amb Uber
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicta sentència sobre les qüestions preliminars plantejades pel Jutjat número 3 de Barcelona en el contenciós del Taxi amb Uber i considera que Uber no es limita a posar en contacte a usuaris a través d'una aplicació per a telèfons intel·ligents , sinó que crea, organitza i estableix les condicions de les ofertes de serveis de transport urbà en favor dels seus usuaris
Tribunal de Justicia de la Unión Europea, Uber, Taxi, Juzgado Mercantil número 3 de Barcelona, qüestions preliminars, sentència
23235
post-template-default,single,single-post,postid-23235,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.7,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

[Art.] El TJUE es pronuncia sobre el contenciós del Taxi amb Uber

El 2014, la Asociación Profesional Élite Taxi, una associació professional de taxistes de Barcelona, va interposar una demanda al Jutjat del Mercantil nº 3 de Barcelona contra Uber Systems Spain, S.L. (“Uber”), en considerar que les seves activitats vulneren la normativa vigent i constitueixen pràctiques enganyoses i actes de competència deslleial.

El mateix Jutjat nº 3 de Barcelona, en considerar que l’activitat d’Uber està vinculada a una plataforma internacional, va plantejar una sèrie de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (“TJUE“), ja que creia que era necessari analitzar a escala europea si els serveis prestats per Uber han de considerar-se serveis de transport, serveis de la societat de la informació o una combinació d’ambdós.

Amb data 20 de desembre de 2017, finalment, el TJUE ha dictat sentència sobre les qüestions prejudicials en els termes següents:

  • Uber és una societat que ofereix -mitjançant un interfície i una aplicació per a smartphones- un servei de posada en contacte de conductors no professionals que utilitzen vehicle propi –i que no tenen el permís ni la llicència administrativa requerides- amb usuaris que desitgen desplaçar-se, a canvi d’una remuneració.
  • En aquest sentit, la qüestió plantejada pel Jutjat n.º 3 del Mercantil radica en la qualificació sobre els serveis que Uber ofereix.
  • Al respecte, el TJUE declara que el servei d’intermediació que ofereix Uber ha de qualificar-se com a “servei en l’àmbit del transport”, perquè forma part d’un servei global l’element principal del qual és un servei de transport en tant que s’“exerceix una influència decisiva sobre les condicions de les prestacions” del servei“establint al menys el preu màxim de la carrera”, rebent “el preu del client per després abonar una part al conductor no professional del vehicle” i fixant “cert control sobre la qualitat dels vehicles, així com la idoneïtat i el comportament dels conductors”.

 

És a dir, el TJUE considera que Uber no es limita a posar en contacte a usuaris a través d’una aplicació per a telèfons intel·ligents, sinó que crea, organitza i estableix les condicions de les ofertes de serveis de transport urbà en favor dels seus usuaris i que, per tant, està exclòs de l’àmbit d’aplicació de la lliure prestació de serveis, així com de les Directives Comunitàries de serveis del mercat interior i sobre comerç electrònic.