Font Advocats | [Article] El control de WhatsApp i les eleccions al Brasil
23534
post-template-default,single,single-post,postid-23534,single-format-standard,cookies-not-set,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.7,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.3,vc_responsive

[Article] El control de WhatsApp i les eleccions al Brasil

Article escrit per Cyntia Menezes, Advocada Consultora de FONT ADVOCATS

Una vegada ha finalitzat el procés electoral al Brasil, resulta interessant analitzar quin ha estat el comportament digital de l’electorat en uns dels comicis més agitats des de la democratització del país.

Si l’expectativa era que, per similitud amb el que va passar als Estats Units en les últimes eleccions, la plataforma Facebook tindria un paper de protagonista, la realitat és que la plataforma WhatsApp ha estat la que ha tingut un paper rellevant , no exempt de polèmica, ja que ha estat utilitzada per difondre notícies falses i/o enganyoses de forma massiva.

Atribuir únicament a WhatsApp (i, amb això, a les fake news) el resultat de les eleccions brasileres seria, segurament, una simplificació errònia. El procés és complex i els factors, molt diversos: des de l’aparent col·lapse del sistema polític tradicional comportat per l’Operació Lava Jato, fins a una greu crisi econòmica que va portar a l’atur a 13 milions de treballadors el maig passat, passant per una crisi contínua de seguretat. Ara bé, la veritat és que, amb 120 milions d’usuaris al país, va ser principalment per mitjà de WhatsApp que els electors es van connectar, comunicar, intercanviar notícies i van fer campanya per als seus candidats amb una major intensitat.

Un informe de 2016 del Mobile Ecosystem Fòrum indica que el 76% dels brasilers prefereix utilitzar WhatsApp com a sistema de missatgeria. Una enquesta de Datafolha de finals d’octubre del 2018 (tot just dies abans de la segona volta de la contesa electoral) indicava que un 65% dels electors brasilers eren usuaris de WhatsApp i, d’aquests, un 24% l’utilitzava per compartir temes sobre política i les eleccions. A més, cal tenir en compte que un 78% dels usuaris participa en grups.

Encara que no estigui totalment clara la raó per la qual als brasilers els agrada més WhatsApp que altres sistemes de missatgeria, hi ha alguns motius que poden ajudar a entendre-ho.

El primer, el cost. L’ús del WhatsApp és més barat. Quan va arribar al Brasil el 2009, l’enviament de SMS al país podria costar fins a 55 vegades més que als EUA, per exemple. Amb l’extensió de xarxes 3G i de la xarxa sense fil, gran part de la població va migrar a Whatsapp que, a més de ser gratuïta, és fàcil d’utilitzar i només exigeix ​​un número de telèfon per obrir un compte (fins a 2015 només es podia utilitzar Facebook Messenger pels usuaris que tinguessin comptes en aquesta xarxa social). En els estrats més pobres de la població, aquest és un element crucial; el WhatsApp il·limitat significa més integració social, comunicació, intercanvi d’informació i, molt possiblement, treball.

El segon, la privacitat (o percepció de la privacitat). Si compartir una notícia en un compte de Facebook deixa rastre en el perfil de l’usuari, això no necessàriament passa a WhatsApp. Des del punt de vista de l’usuari, WhatsApp pot semblar més privat i proporcionar un sentiment de major control.

No obstant això, és precisament la seva característica de privacitat la que fa més difícil el control de la informació que s’hi difon i això el converteix en el mitjà idoni per a la difusió de fake news. Segons la mateixa enquesta de Datafolha, gairebé la meitat dels electors brasilers que utilitzen el WhatsApp creuen en les notícies que els arriben per aquest mitjà.

Els termes i condicions de WhatsApp inclouen, entre d’altres aspectes, la prohibició expressa de la difusió de “declaracions falses, incorrectes o enganyoses” o l’enviament massiu o automàtic de missatges (spam), i el seu incompliment pot implicar la cancel·lació del compte. Igualment, aquests termes exigeixen una utilització amb fins personals, ja que es prohibeix la creació automatitzada de comptes, el cobrament per això o la seva utilització per diversos dispositius diferents. Tammateix, hi ha indicis que totes (o algunes) d’aquestes pràctiques van ser recurrents durant el període electoral brasiler.

En una nota de premsa divulgada el 19 octubre, WhatsApp va afirmar que havia cancel·lat comptes d’uns 100.000 usuaris al Brasil per sospita d’enviament d’spam i violació dels termes legals durant el període electoral, però la cancel·lació no va semblar haver fet grans efectes. A la mateixa nota, la companyia afirmava disposar de “tecnologia de detecció d’spam, que identifica comptes amb comportament anormal perquè no puguin ser utilitzades per difondre spam o desinformació”. Ara bé, sembla clar que, tot i que la tecnologia permeti identificar comportaments fora del patró usual de l’aplicació, és aparentment molt difícil garantir que aquests comportaments representin infraccions dels seus termes legals que comportin la cancel·lació d’un compte i tampoc impedeix que un mateix usuari cancel·lat utilitzi diferents números de telèfon per obrir nous comptes.

Una primera reacció d’alguns sectors de la societat brasilera va ser suggerir restriccions a la seva utilització, com la reducció en el nombre de participants en un grup (actualment restringit a 256 persones) i la limitació en el reenviament de missatges. Hi va haver fins i tot els que van suggerir la suspensió total de l’aplicació durant el període electoral, sense considerar l’important impacte social i econòmic, a més de jurídic, d’una mesura tan restrictiva.

En no tenir accés al contingut dels missatges que circulen a la seva xarxa, el control que es pot esperar de WhatsApp per protegir els usuaris de la difusió de fake news i exigir el compliment dels seus termes i condicions és diferent del que es sol exigir a plataformes com Facebook, per exemple, on l’accés als comptes dels usuaris permet una identificació més precisa dels continguts i de les infraccions.

Tot i així, el centre de la qüestió segueix sent si s’han de fixar límits a la lliure circulació d’informació o opinions, encara que siguin equivocades o falses.

Més enllà de casos difamatoris purs, ofenses o altres conductes ja jurídicament tipificades en el mateix Codi Penal (discurs de l’odi, racisme, incitació a la violència, etc.), la simple restricció a la difusió d’informació basada només en una determinació sobre la qualitat subjectiva d’aquesta informació és perillós. A qui s’imposaria la responsabilitat de decidir quin contingut ha de ser restringit? És convenient, com a societat, que s’exigeixi a entitats privades com Facebook o Google, l’obligació de fiscalitzar, seleccionar, avaluar i esborrar contingut? I si no són aquestes entitats privades, ¿estarien els ciutadans disposats a deixar als seus governs el control sobre quines informacions (idees, fets o opinions) poden ser (o no) difoses? ¿La solució a la desinformació generalitzada seria encara més desinformació o, a l’inrevés, formació?

Per tant, el problema crucial sobre el control de la informació que circula per WhatsApp torna a posar sobre la taula el conflicte entre el dret a la privacitat i el dret a la llibertat d’informació i expressió. Establir mesures tècniques que permetin limitar o prohibir l’ús d’una plataforma, o regular l’esborrat i la distribució de contingut, poden potser limitar (temporalment) la difusió d’informacions falses, però poden igualment obrir un precedent de control i restricció sobre les llibertats individuals que, a llarg termini, podria resultar més perjudicial per a la democràcia que les pròpies notícies falses.

Cyntia Menezes

Advocada Consultora de FONT ADVOCATS