Font Advocats | Article de l'advocat Pere Simon sobre els canals de denuncia de les empreses
La Directiva europea 2019/1937 inaugura una nova etapa en la regulació europea del whistleblowing i dels canals de denúncia, en obligar els legisladors nacionals a acceptar el repte de traslladar els elements essencials de la Directiva abans de desembre de 2021, amb implicacions significatives com mínim en matèria penal, laboral, administrativa i processal.
article, canals de denúncia, pere simon, advocat, font advocats, compliance, criminal compliance, model prevenció de delictes
25317
post-template-default,single,single-post,postid-25317,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.7,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

[Article] Canals de denúncia: entre la obligació i la oportunitat

Article escrit per Pere Simon, advocat consultor de Font Advocats

La Directiva europea 2019/1937 inaugura una nova etapa en la regulació europea del whistleblowing i dels canals de denúncia, en obligar els legisladors nacionals a acceptar el repte de traslladar els elements essencials de la Directiva abans de desembre de 2021, amb implicacions significatives com mínim en matèria penal, laboral, administrativa i processal.

Una lectura parcial o reduccionista de la directiva europea limitaria els efectes a la nova obligació de comptar amb un canal de denúncies intern per part de totes aquelles empreses que donen feina a cinquanta o més treballadors, les quals poden al seu torn incloure canals de tipus electrònic (formularis web o emails) o línies específiques de telèfon dedicades a aquesta comesa. L’obligació s’estén també a les administracions públiques i a tots els municipis de població superior als deu mil habitants.

No obstant això, la normativa europea va molt més enllà i assenyala una línia clara que converteix els canals de denúncia d’irregularitats en un element bàsic, situat al core del compliment normatiu i vinculat a la cultura ètica de l’empresa i al programa de compliment normatiu a què es refereix l’article 31 bis de el Codi Penal. La vetusta Llei d’enjudiciament criminal no recull encara la figura de l’alertador en el seu sistema i, ara que hi ha la seva reforma sobre la taula, sembla el més lògic que s’abordi també està qüestió, entre altres no resoltes de l’àmbit del compliance, com el estatus i les particularitats del dret de defensa de la persona jurídica en seu judicial.

La denúncia d’irregularitats es dissenya, en qualsevol cas, com un mecanisme de control addicional perquè els empleats informin de males conductes de manera interna, evitant “mals majors” per a totes les parts implicades. La normativa europea no només protegeix l'”empleat” sinó a qualsevol alertador en el “context laboral”, amb indiferència i respecte absolut als motius del denunciant, que no són rellevants, fins i tot quan es refereixen a raons metajurídiques o interessades (competència).

La tramitació i la comunicació al denunciant de l’estat de tramitació de la seva comunicació s’han de produir en un termini raonable, inferior a tres mesos. A més, l’establiment d’un canal no resulta de cap manera una tasca senzilla o trivial: requereix de negociació amb els representants dels treballadors (informe previ preceptiu), d’informació i formació prèvia als empleats, de crear ad hoc un òrgan instructor i dotar-lo de recursos perquè actuï de forma transparent i objectiva, així com un òrgan resolutiu. Tot això garantint la indemnitat i protecció del denunciant o alertador, ja sigui mantenint la seva confidencialitat o mitjançant sistemes que garanteixin l’anonimat. Canals que, a més, s’han d’avaluar periòdicament i comptar amb un protocol que estableixi amb claredat el règim disciplinari davant d’incompliments o no conformitats.

Pere Simon
Advocat consultor de Font Advocats